Els alumnes de segon han fet aquests relats per il·lustrar les fotografies dels seus companys de l’optativa de fotografia.

El fantasma dels passadissos del segon pis

Fa unes quantes setmanes jo estava tranquil.la per l’institut fent classe fins que, PUUUUUUUUUM! Havien caigut tots els llibres de dalt a baix al pati. Segons alguns alumnes, els havien vist caure des de dalt de l institut, tothom es va quedar molt sorprès, però encara no havia passat el millor. Dos dies després en arribar a l´institut, les taules i les cadires estaven plenes de gravats a la fusta i a la pissarra amb un guix de color blanc hi havia escrit: us recordeu de mi? Ràpidament, ens vam trobar un representant de cada classe anant a buscar a la cap d’estudis. Però quan estàvem caminant, tots acovardits cap a direcció, vam escoltar uns sorolls que provenien del passadís més allunyat de les aules, tots amb silenci per no espantar qui hi estava per averiguar-ho, i allí mateix vam veure el fantasma del segon pis, el qual encara ronda per aquí, si el veus digue-li hola, no sigui pas que es pensi que l’hem oblidat i torni a atacar de nou.  Relat de  Lola Colomé . Fotografia de Hicham Loukili

La noia difunta del passadís

Era una tarda de divendres a l’institut i la mestra de castellà m’havia enviat a buscar uns fulls.

Al passadís vaig veure una noia que corria pels passadissos, així que vaig decidir seguir-la. Al cap d’una estona, vaig arribar a un passadís sense escapatòria., En  aquell moment em va semblar  estrany, però vaig pensar que el més probable és que s’hagués  amagat en una aula…

Tornant cap a la classe ,em va semblar tornar-la a veure, així que la vaig tornar a seguir i em va portar fins a un altre paradís sense sortida i la vaig veure desaparèixer. Durant tot el dia següent vaig estar buscant informació sobre fantasmes i vaig trobar una notícia que deia que una noia va morir en els passadissos de l’institut Antoni Ballester. En aquell moment, em va entrar un pànic brutal. I si  s’hagués de fer escriptor de novel·les de por aquesta seria una de les meves històries. Relat d’Irineu Garcia . Fotografia de Mohamed Gerch

 Una presència estranya

Des de fa ja un temps, sento que passen coses estranyes en aquest institut. Tinc la sensació de que algú em mira als passadissos. Es una sensació poc agradable perquè sento que cada cop es va apropant més i més. Però lo bo ve ara perquè quan arribo a l’aula i vaig cap a la meva taula veig que hi ha com una línia marcada. Cada dia n’hi ha una de nova  i el divendres les vaig contar i en total hi havien 13. Segons la història, el dia divendres 13 és el dia de la mala sort. Vaig deixar-ho córrer, llavors dilluns al tornar em vaig adonar d’una cosa. Aquelles línies formaven una paraula. Posava ‘’mirall’’ i llavors vaig pensar, on hi han miralls en aquest institut? Al moment vaig fer un bot i li vaig demanar a la professora d’anar al lavabo, ja que era l’únic lloc que jo coneixia que hi haguessin miralls. Vaig arribar al lavabo i al mirall vaig veure un reflex d’algú. Em vaig espantar. Llavors vaig marxar del lavabo, però màgicament hi havia un mirall allí fora al passadís. Em vaig apropar per veure el que hi havia. I al final del passadís hi havia una dona vestida de núvia, però amb el vestit negre i amb els cabells llargs i més negres que el vestit. Vaig marxar corrent cap a classe i quan vaig arribar a casa, ningú em va creure. El dia següent, li vaig explicar a tothom el que em passava i tampoc em van creure fins que una nena em va agafar del braç i em va xiuxiuejar a l’orella:

-Tu també la veus veritat…?

Relat de Jordina Segura . Fotografia de Tania-Cristina Valveny

El fantasma misteriós

Estava esperant a secretaria que vingués el conserge per donar-li la clau del carro dels ordinadors quan, de sobte, un crit trencà el silenci. Venia de la sala de professors, vaig treure el cap per veure el que havia passat. No hi va veure res i me’n vaig anar. Però, uns segons més tard, es tornà a  sentir un altre crit, ara provenia de les escales vermelles. Vaig deixar les claus al mostrador, vaig pujar les escales i vaig veure-hi un espectre, però no es veia molt definit, per això no puc dir-te ben bé qui era, però el que sí et puc dir és que se’n va anar traspassant una paret. Des d’aquell dia no he tornat a veure res més, però sí que he notat coses diferents a l’institut, com coses que cauen de sobte o coses que es trenquen sense que ningú les toqui.

Relat i fotografia de Laura Escauriaza

El misteri del delegat informàtic!

Fa molt de temps a un institut del sud de Catalunya, al Baix Camp, a un poble anomenat Mont-roig del Camp va succeir aquest fet. Aquesta història es remunta al curs 2021-22 (fa 40 anys). Hi havia un delegat informàtic que segons els seus companys, era molt dolent, no feia res i sempre havia de demanar ajuda, però un dia el delegat informàtic es va cansar i va explotar (literalment). Va morir bastanta gent en l’explosió. Diuen que ara es poden veure els fantasmes del delegat informàtic, tots els alumnes de la classe i fins i tot la professora d’anglès, es poden veure cada dimarts a les nou del matí, ja que va ser quan van morir. Es deixen veure només durant un minut, i estan jugant a futbol dins de classe, fins i tot hi va haver un dia que van agafar l’actual delegat digital de la classe i se’l van emportar, i no el van tornar fins al cap d’una setmana. Quan el van tornar, estava molt feliç, però perquè, i en això, es va quedar aquest misteri!!!!

Relat de Marçal Claparols . Fotografia de Hicham Loukili

El fantasma de l’institut

Fa 20 anys a l’institut Antoni Ballester de Mont-Roig del Camp, dos nens de 4t d’ESO van voler fer una invocació Satànica. Quan va arribar la nit, els nens van entrar a l’institut i portaven colors, espelmes i una “ouija”. Van dibuixar una rodona amb color vermells i espelmes al voltant, van ficar la “ouija” i van agafar un llibre on ficar com invocar al fantasma. Van començar a dir el que ficava al llibre i… va començar a fer un mal temps i les espelmes es van apagar, i estaven a les fosques. Els dos nens van començar a córrer per sortir de l’institut, i quan estaven obrint la porta van notar com si algú els toques, i no podien escapar de allò en sec, els van començar a arrastrar cap a dintre i des d´ aquell dia ningú va saber res més d’ells dos. El dia següent a l’institut els alumnes i els professors notaven  una sensació estranya, perquè havien passat coses molt rares. Un nen va notar com si l’agafessin i després el van tirar per les escales de l’institut. També van veure alguna cosa flotant en el no res i també van trobar alguna pintada a la façana. Hi ha gent de Mont-roig que diu que encara hi ha fantasmes a l’institut…

Relat de Genís Sancho . Fotografia de Roc la Roi